Segons el parer del Síndic, les concessions funeràries atorgades abans del 3/12/1988 que no preveien limitació temporal s’han d’entendre atorgades a perpetuïtat, és a dir, per un termini de 99 anys
El Síndic municipal de Greuges de Sabadell, Josep Escartín, ha emès una resolució en contra del venciment a 50 anys que l’Ajuntament de Sabadell aplica a les concessions funeràries del cementiri de la ciutat. En concret, segons Escartín, la limitació d’aquestes concessions no és aplicable a les atorgades abans del 3 de desembre de 1988, ja que no preveien una limitació temporal específica i, per tant, s’han d’entendre com a atorgades a perpetuïtat.
La resolució s’ha emès arrel d’una queixa presentada per un veí de Sabadell. El ciutadà havia rebut una carta de l’Ajuntament de Sabadell on se li comunicava que la seva concessió, de l’any 1963, vencia en complir els 50 anys. El Síndic considera que la limitació a 50 anys no és, en cap cas, vàlida en aquesta situació, ni per l’aplicació del Reglament de Béns de les Corporacions Locals (RD 372/86, de 13 de juny) -ja que la Constitució prohibeix l’aplicació retroactiva de la norma- ni per la limitació a 50 anys establerta a l’article 114 del Decret 17/06/1988 del Reglament de Serveis de les Corporacions Locals – ja que aquest no es refereix al règim de les concessions de béns de domini públic, sinó a les concessions administratives per a la gestió indirecta dels servei públics-.
Per tant, conforme a la doctrina jurisprudencial i en opinió del Síndic, no és possible l’aplicació de les limitacions temporals mencionades de 50 anys. I les concessions atorgades amb anterioritat a l’any 1988 s’han d’atendre atorgades per a 99 anys, sempre i quan no s’hgi previst una limitació específica en el propi títol. En aquest sentit, el Síndic recorda que, malgrat que el títol funerari especifiqui que la concessió és a perpetuïtat, s’ha d’entendre que existeix un límit temporal que la jurisprudència ha fixat en 99 anys, sense que es pugui entendre, en cap cas, que el terme perpetuïtat signifiqui “per sempre” ja que no és admissible per tractar-se de béns de domini públic.